Joan Manuel Serrat - De mica en mica letra de (lyrics)
[Joan Manuel Serrat - De mica en mica letra de lyrics]
En aquell petit cafè on no volen entrar
Ni la llum del carrer, ni la gent assenyada
Vaig trobar el teu mirar, melangiós i llunyà
Com la boira que neix al port, de matinada
Et vaig prendre una mà i em
Vas seguir en la nit
Com un gosset perdut que prega una carícia
Vas omplir de colors la tristor del meu llit
De vermells de capvespre i
De verds de Galícia
I el meu racó va a ser el teu racó també
Eres jove i bonica vaig començar jugant
I et vaig anar estimant de mica en mica
Em vaig acostumar poc a poc al teu nom
A la teva escalfor i a les teves paraules
Al soroll del teu pas pujant els esglaons
I a la teva manera de parar la taula
A l'olor de les teves mans que cada nit
Voltaven el meu cos com una fina gasa
Però tot es va ensorrar quan
Et vaig sentir dir:
"Me'n vaig a buscar el sol
És molt fosca la casa"
"Ningú no m'està esperant
Gràcies per tot, Joan" eres jove i bonica
Se'n va anar de repent
El que vaig anar perdent de mica en mica
Vaig sentir tant de fred
Aquelles nit's d'estiu
Vaig maleir mil cops la petita taverna
Quantes tardes he anat a dur
El meu plor al riu
Quantes nit's he passat en blanc
Com la lluerna
Però em vaig acostumar també a viure tot sol
Sense estripar els papers, ni les fotografies
Si tinc fam menjo pa si tinc fred encenc foc
I penso: "Si avui plou, demà farà bon dia"
I torno a anar al cafè i penso que potser
Tu eres jove i bonica
Però, el temps ha anat passant
I jo t'he anat oblidant de mica en mica
Ni la llum del carrer, ni la gent assenyada
Vaig trobar el teu mirar, melangiós i llunyà
Com la boira que neix al port, de matinada
Et vaig prendre una mà i em
Vas seguir en la nit
Com un gosset perdut que prega una carícia
Vas omplir de colors la tristor del meu llit
De vermells de capvespre i
De verds de Galícia
I el meu racó va a ser el teu racó també
Eres jove i bonica vaig començar jugant
I et vaig anar estimant de mica en mica
Em vaig acostumar poc a poc al teu nom
A la teva escalfor i a les teves paraules
Al soroll del teu pas pujant els esglaons
I a la teva manera de parar la taula
A l'olor de les teves mans que cada nit
Voltaven el meu cos com una fina gasa
Però tot es va ensorrar quan
Et vaig sentir dir:
"Me'n vaig a buscar el sol
És molt fosca la casa"
"Ningú no m'està esperant
Gràcies per tot, Joan" eres jove i bonica
Se'n va anar de repent
El que vaig anar perdent de mica en mica
Vaig sentir tant de fred
Aquelles nit's d'estiu
Vaig maleir mil cops la petita taverna
Quantes tardes he anat a dur
El meu plor al riu
Quantes nit's he passat en blanc
Com la lluerna
Però em vaig acostumar també a viure tot sol
Sense estripar els papers, ni les fotografies
Si tinc fam menjo pa si tinc fred encenc foc
I penso: "Si avui plou, demà farà bon dia"
I torno a anar al cafè i penso que potser
Tu eres jove i bonica
Però, el temps ha anat passant
I jo t'he anat oblidant de mica en mica