Joan Manuel Serrat - El meu carrer letra de (lyrics)

El meu carrer és fosc i tort
Té gust de port i nom de poeta
Estret i brut fa olor de gent
I té els balcons plens de roba estesa

El meu carrer no val dos rals:
Són cent portals trencats a trossos
I una font on van a abeurar
Infants i gats coloms i gossos

És un racó on mai no entra el sol
Un carrer qualsevol

El meu carrer té cinc fanals
Perquè els xavals llancin pedrades
Hi ha una pensió i tres forns de pa
I un bar a cada cantonada

El meu carrera és gent d'arreu
Que penca i beu que sua i menja
I es lleven amb el primer sol
I van al futbol cada diumenge

O a fer esparral al volantí
O a fer un dòmino amb vi

El meu carrer és un infant
Que va berenant pa amb oil i sucre
I juga a daus i a 'cavall fort'
Mig bo, mig bord escolà i cuca

El meu carrer del barri baix
Viu al calaix de les baldufes
Amb patacons i l'album 'Nestlè'
I ells trossos d'una vella estufa

I a poc a poc se'm fa malbé el meu carrer

MI CALLE mi calle
Es oscura y torcida tiene sabor a puerto
Y nombre de poeta estrecha y sucia
Huele a gente y tiene los balcones llenos
De ropa tendida

Mi calle no vale dos reales:
Son cien portales rotos a pedazos
Y una fuente donde van a beber
Niños y gatos palomas y perros

Es un rincón donde nunca entra el sol
Una calle cualquiera

Mi calle tiene cinco faroles
Para que los chavales tiren pedradas
Hay una pensión y tres panaderías
Y un bar en cada esquina

Mi calle es gente de todas partes
Que curra y bebe que suda y come
Y se levantan con el primer sol
Y van al fútbol cada domingo

O a pescar mojarras al volantín
O a jugar un dominó con vino

Mi calle es un niño
Que va merendando pan con aceite y azúcar
Y juega a los dados y a 'cavall fort', ¹
A veces bueno, a veces borde
Monaguillo y pillo

Mi calle del barrio bajo
Vive en el cajón de las peonzas
Con los cromos y el álbum 'Nestlé'
Y los trozos de una vieja estufa

Y poco a poco se me va estropeando mi calle