Joan Manuel Serrat - El meu carrer letra de (lyrics)
[Joan Manuel Serrat - El meu carrer letra de lyrics]
El meu carrer és fosc i tort
Té gust de port i nom de poeta
Estret i brut fa olor de gent
I té els balcons plens de roba estesa
El meu carrer no val dos rals:
Són cent portals trencats a trossos
I una font on van a abeurar
Infants i gats coloms i gossos
És un racó on mai no entra el sol
Un carrer qualsevol
El meu carrer té cinc fanals
Perquè els xavals llancin pedrades
Hi ha una pensió i tres forns de pa
I un bar a cada cantonada
El meu carrera és gent d'arreu
Que penca i beu que sua i menja
I es lleven amb el primer sol
I van al futbol cada diumenge
O a fer esparral al volantí
O a fer un dòmino amb vi
El meu carrer és un infant
Que va berenant pa amb oil i sucre
I juga a daus i a 'cavall fort'
Mig bo, mig bord escolà i cuca
El meu carrer del barri baix
Viu al calaix de les baldufes
Amb patacons i l'album 'Nestlè'
I ells trossos d'una vella estufa
I a poc a poc se'm fa malbé el meu carrer
MI CALLE mi calle
Es oscura y torcida tiene sabor a puerto
Y nombre de poeta estrecha y sucia
Huele a gente y tiene los balcones llenos
De ropa tendida
Mi calle no vale dos reales:
Son cien portales rotos a pedazos
Y una fuente donde van a beber
Niños y gatos palomas y perros
Es un rincón donde nunca entra el sol
Una calle cualquiera
Mi calle tiene cinco faroles
Para que los chavales tiren pedradas
Hay una pensión y tres panaderías
Y un bar en cada esquina
Mi calle es gente de todas partes
Que curra y bebe que suda y come
Y se levantan con el primer sol
Y van al fútbol cada domingo
O a pescar mojarras al volantín
O a jugar un dominó con vino
Mi calle es un niño
Que va merendando pan con aceite y azúcar
Y juega a los dados y a 'cavall fort', ¹
A veces bueno, a veces borde
Monaguillo y pillo
Mi calle del barrio bajo
Vive en el cajón de las peonzas
Con los cromos y el álbum 'Nestlé'
Y los trozos de una vieja estufa
Y poco a poco se me va estropeando mi calle
Té gust de port i nom de poeta
Estret i brut fa olor de gent
I té els balcons plens de roba estesa
El meu carrer no val dos rals:
Són cent portals trencats a trossos
I una font on van a abeurar
Infants i gats coloms i gossos
És un racó on mai no entra el sol
Un carrer qualsevol
El meu carrer té cinc fanals
Perquè els xavals llancin pedrades
Hi ha una pensió i tres forns de pa
I un bar a cada cantonada
El meu carrera és gent d'arreu
Que penca i beu que sua i menja
I es lleven amb el primer sol
I van al futbol cada diumenge
O a fer esparral al volantí
O a fer un dòmino amb vi
El meu carrer és un infant
Que va berenant pa amb oil i sucre
I juga a daus i a 'cavall fort'
Mig bo, mig bord escolà i cuca
El meu carrer del barri baix
Viu al calaix de les baldufes
Amb patacons i l'album 'Nestlè'
I ells trossos d'una vella estufa
I a poc a poc se'm fa malbé el meu carrer
MI CALLE mi calle
Es oscura y torcida tiene sabor a puerto
Y nombre de poeta estrecha y sucia
Huele a gente y tiene los balcones llenos
De ropa tendida
Mi calle no vale dos reales:
Son cien portales rotos a pedazos
Y una fuente donde van a beber
Niños y gatos palomas y perros
Es un rincón donde nunca entra el sol
Una calle cualquiera
Mi calle tiene cinco faroles
Para que los chavales tiren pedradas
Hay una pensión y tres panaderías
Y un bar en cada esquina
Mi calle es gente de todas partes
Que curra y bebe que suda y come
Y se levantan con el primer sol
Y van al fútbol cada domingo
O a pescar mojarras al volantín
O a jugar un dominó con vino
Mi calle es un niño
Que va merendando pan con aceite y azúcar
Y juega a los dados y a 'cavall fort', ¹
A veces bueno, a veces borde
Monaguillo y pillo
Mi calle del barrio bajo
Vive en el cajón de las peonzas
Con los cromos y el álbum 'Nestlé'
Y los trozos de una vieja estufa
Y poco a poco se me va estropeando mi calle