Joan Manuel Serrat - L'olivera letra de (lyrics)
[Joan Manuel Serrat - L'olivera letra de lyrics]
Pel pujol on surt el sol
Cada matí de primavera desafiant
Grop i llevant hi trobareu una olivera
Ja fa molts anys els seus afanys
Amb ella un home va fer créixer
Diu que eren cent arbres al vent
L'orgull d'aquell que els va fer néixer
Senyor, no en té i cap jornaler
S'acosta a esporgar el seu ramatge
Sola, va fent de vent a vent
Feliç de ser lliure i salvatge no li fa por
Si a la tardor una gelada la despulla
I sempre en té prou amb el que plou
Per netejar les seves fulles
Sempre és allí a la vora del camí
Oferint-vos la seva ombra ho dóna tot
A tothom, què més es pot
Demanar a una vella soca
Quan neix un fruit és tan petit
Que ni els ocells gosen picar-lo
Pensant, potser que és el darrer
El darrer fruit i cal mimar-lo
Ells cada estiu fan el seu niu
Al damunt de qualsevol branca i l'arbre vell
Sent així amb ell
Néixer la vida d'una branca i així va fent
De vent a vent esperant que qualsevol tarda
Algú vindrà la tallarà
I a bocins anirà cremant la
Pel pujol on surt el sol
Cada matí de primavera desafiant
Grop i llevant es va morir una olivera
Cada matí de primavera desafiant
Grop i llevant hi trobareu una olivera
Ja fa molts anys els seus afanys
Amb ella un home va fer créixer
Diu que eren cent arbres al vent
L'orgull d'aquell que els va fer néixer
Senyor, no en té i cap jornaler
S'acosta a esporgar el seu ramatge
Sola, va fent de vent a vent
Feliç de ser lliure i salvatge no li fa por
Si a la tardor una gelada la despulla
I sempre en té prou amb el que plou
Per netejar les seves fulles
Sempre és allí a la vora del camí
Oferint-vos la seva ombra ho dóna tot
A tothom, què més es pot
Demanar a una vella soca
Quan neix un fruit és tan petit
Que ni els ocells gosen picar-lo
Pensant, potser que és el darrer
El darrer fruit i cal mimar-lo
Ells cada estiu fan el seu niu
Al damunt de qualsevol branca i l'arbre vell
Sent així amb ell
Néixer la vida d'una branca i així va fent
De vent a vent esperant que qualsevol tarda
Algú vindrà la tallarà
I a bocins anirà cremant la
Pel pujol on surt el sol
Cada matí de primavera desafiant
Grop i llevant es va morir una olivera