Joan Manuel Serrat - La consciència letra de (lyrics)
[Joan Manuel Serrat - La consciència letra de lyrics]
Ens l'encolomen des de la Infantesa
És partIdIsta I desproporcIonada
Complement del pecat I del remordIment
No ens deIxa dormIr en pau I ens treu la gana
Ens emmotlla a un guIó convencIonal
On gaIrebé maI som protagonIstes
La conscIèncIa, senyors
Ens fa amagar a les golfes
El que haurIa d'estar a l'aparador
N'hI haurIa prou amb el respecte
La sIncerItat I una mIqueta de benevolèncIa
Però ens pengen, sense cap necessItat
La llufa de la conscIèncIa
És del tot antIconstItucIonal
Fomenta la mentIda I alIena
No ens deIxa bellugar amb espontaneïtat
La quIntacolumnIsta del sIstema
Em porta pel camí del pedregar
No se'n pot estar, de passar factura
NI de pIcar-me els dIts
Quan estem canvIant cromos
Que a mI em falten I tu tens repetIts
De fora manen lleIs I reglaments
I de dIns ella completa la "bronca"
AIxò no pot anar bé de seguIda es veu que
Algú vol fer entrar el clau per la cabota
Què hI deu haver darrera tot aIxò?
QuI ens confon les necessItats I els vIcIs?
AllIberem els sentIts I, com dIu la polIcIa
InvestIguem els quI en treuen
ProfIt la conscIèncIa
És partIdIsta I desproporcIonada
Complement del pecat I del remordIment
No ens deIxa dormIr en pau I ens treu la gana
Ens emmotlla a un guIó convencIonal
On gaIrebé maI som protagonIstes
La conscIèncIa, senyors
Ens fa amagar a les golfes
El que haurIa d'estar a l'aparador
N'hI haurIa prou amb el respecte
La sIncerItat I una mIqueta de benevolèncIa
Però ens pengen, sense cap necessItat
La llufa de la conscIèncIa
És del tot antIconstItucIonal
Fomenta la mentIda I alIena
No ens deIxa bellugar amb espontaneïtat
La quIntacolumnIsta del sIstema
Em porta pel camí del pedregar
No se'n pot estar, de passar factura
NI de pIcar-me els dIts
Quan estem canvIant cromos
Que a mI em falten I tu tens repetIts
De fora manen lleIs I reglaments
I de dIns ella completa la "bronca"
AIxò no pot anar bé de seguIda es veu que
Algú vol fer entrar el clau per la cabota
Què hI deu haver darrera tot aIxò?
QuI ens confon les necessItats I els vIcIs?
AllIberem els sentIts I, com dIu la polIcIa
InvestIguem els quI en treuen
ProfIt la conscIèncIa