Recoil - Vertigen letra de (lyrics)

Aquell matí em vaig llevar
No recordo on ni tan sols el temps que fa
I tot havia canviat
Però jo no ho sabia, encara
I més m'hagués valgut no saber-ho mai
El meu món era petit però suficient, abans
Deixà de ser-ho
La meva vida, un cel particular
Nul, la incertesa dolça soledat

Més tard, cau soterrat
Previsibilitat maleïda asfixiant aïllament
Mai res no m'havia fet tanta falta
(Tanta falta)
Ni la sang que per les venes em corre
No necessitava amb la mateixa urgència
Mentre el dolor creixia, de sobte
Aquell soroll estrepitós, insuportable
Cridant, plorant vaig córrer

Era incapaç de sentir els meus crit's


De segur esgarrifosos de sobte
L'abisme s'obrí sota els meus peus
Morir, volia recuperar el meu cau
La meva estimada soledat els meus llimbs
La meva preuada illa i vaig caure (Caure)

Queia, sentint-me cada vegada més
Prop d'aquell horror del meu propi dolor
Del més terrorífic despertar
Dels meus sentit's
Tot just acabat de descobrir
Ja no recordo quan va ser que
Vaig despertar aquell fatídic matí
Aleshores salvador
No recordo quan fa que estic caient que caic
Veient la fi més propera cada vegada però
Amb la incertesa de si mai arribarà
Ara el dolor sembla no tenir límit's
El dolor i la por són tot el que sento
Tinc por de caure per sempre