Serrat, Sabina - Dolént de Mena (Malo por Naturaleza) letra de (lyrics)
[Serrat, Sabina - Dolént de Mena Malo por Naturaleza letra de lyrics]
Sóc un home malvat, dolent de mena
Un assassí ferotge i despietat
Amb premeditació i per l'esquena
A sang freda he mort un escarabat
I no m'ha tremolat el pols
Esclafar-lo -cruix, cruix-
Sota el meu peu -cruix, cruix, cruix-
Em fa sentir poderós com un déu
Deixant un rastre d'orfes i vídues arreu
Sóc una mala bèstia, un malparit, un animal
Un assassí serial i alhora
Un virtuós un artista mai no m'enxamparan
No em té fitxat la criminal
No tinc antecedents, ni mòbils
Ni motius no deixo pistes
No he mort el bitxo per qüestions d'higiene
Ni perquè m'esgarrifi aquest bestiar
Ho faig per gust, jo sóc dolent de mena
I m'agrada matar per matar
I que no ho sàpiga ningú
Sentir com cruix -cruix, cruix-
Provoca un benestar -cruix, cruix, cruix-
Una passada, com després de fumar
Un porro carregat d'haixix afgà
No el coneixia de res era només un escarabat
Que no m'havia fet cap altre mal
Que un xic de fàstic i malgrat tot això l'he
Deixat sec sense pietat
No tinc remordiments he viscut
Un moment fantàstic
Mai no improviso, com cal que els ho digui?
Sóc metòdic, científic, cerebral
Trio el moment de l'escarabaticidi
A redossa de la negra nit
Quan tothom és al llit dormint
L'enllamineixo -cruix, cruix-
Amb molletes de pa -cruix, cruix, cruix-
Vetllo a les fosques fumant al sofà
I encenc el llum quan més confiat està
Li barro el pas i li clavo una puntada de peu
Que el deixa estabornit, bellugant indefens
Panxa enlaire les potes cap al cel tremolant
A mercè del meu quaranta dos de peu sóc o no
Sóc un déu? No gaire
Quan recupera el pols l'adrenalina
Netejo amb cura l'escena del crim
I torno relaxat a les rutines
De bon pare i marit amorós
On amago els pitjors instints
Ja coneixeu tu, tu ah-
El meu pecat, però tu, tu, tu ah-
No sabeu pas qui és el pecador
Aneu amb compte, perquè un servidor
Li està agafant el gust
A fer neteja impunement i avui un escarabat
Demà qui sap demà cap on el mena
El tortuós camí de les passions
Al qui és dolent
Però que molt dolent, dolent de mena
Un assassí ferotge i despietat
Amb premeditació i per l'esquena
A sang freda he mort un escarabat
I no m'ha tremolat el pols
Esclafar-lo -cruix, cruix-
Sota el meu peu -cruix, cruix, cruix-
Em fa sentir poderós com un déu
Deixant un rastre d'orfes i vídues arreu
Sóc una mala bèstia, un malparit, un animal
Un assassí serial i alhora
Un virtuós un artista mai no m'enxamparan
No em té fitxat la criminal
No tinc antecedents, ni mòbils
Ni motius no deixo pistes
No he mort el bitxo per qüestions d'higiene
Ni perquè m'esgarrifi aquest bestiar
Ho faig per gust, jo sóc dolent de mena
I m'agrada matar per matar
I que no ho sàpiga ningú
Sentir com cruix -cruix, cruix-
Provoca un benestar -cruix, cruix, cruix-
Una passada, com després de fumar
Un porro carregat d'haixix afgà
No el coneixia de res era només un escarabat
Que no m'havia fet cap altre mal
Que un xic de fàstic i malgrat tot això l'he
Deixat sec sense pietat
No tinc remordiments he viscut
Un moment fantàstic
Mai no improviso, com cal que els ho digui?
Sóc metòdic, científic, cerebral
Trio el moment de l'escarabaticidi
A redossa de la negra nit
Quan tothom és al llit dormint
L'enllamineixo -cruix, cruix-
Amb molletes de pa -cruix, cruix, cruix-
Vetllo a les fosques fumant al sofà
I encenc el llum quan més confiat està
Li barro el pas i li clavo una puntada de peu
Que el deixa estabornit, bellugant indefens
Panxa enlaire les potes cap al cel tremolant
A mercè del meu quaranta dos de peu sóc o no
Sóc un déu? No gaire
Quan recupera el pols l'adrenalina
Netejo amb cura l'escena del crim
I torno relaxat a les rutines
De bon pare i marit amorós
On amago els pitjors instints
Ja coneixeu tu, tu ah-
El meu pecat, però tu, tu, tu ah-
No sabeu pas qui és el pecador
Aneu amb compte, perquè un servidor
Li està agafant el gust
A fer neteja impunement i avui un escarabat
Demà qui sap demà cap on el mena
El tortuós camí de les passions
Al qui és dolent
Però que molt dolent, dolent de mena